Manel - Pla quinquennal

Dormies mig agafada al meu braç.
Ha sonat un clàxon de cotxe encallat.
Has obert un ull mandrós i callat.
I has tornat al teu somni privat.

Pujava el cafè i ens he recordat ballant a una platja amb barrets mexicans.
La cara que feies al anar girant, crec que era de felicitat, crec que era de felicitat.

De moment no et riure més les gràcies, per una vegada he entès el que cal.
Passi-ho bé, que m’esborro del mapa per perpetrar a l’ombra un gran pla quinquennal

Sento que et despertes i et vinc a buscar.
- Nena, tens cafè, vols que torri pa?
El diari, res més estimulant.
Mica en mica, ja et vas despertant.

I fumes mirant els cotxes passar, t’entregues a l’aire dens del veïnat
Penso en proposar que baixem al far.
Jo que mai he estat home de mar, jo que mai he estat home de mar.

El primer, em compraré una corbata ben llarga, estampada amb colors crus.
I el segon, els millors professors europeus m’ensenyaran a fer el nus.
El tercer, guardo l’antologia de grans decasíl•labs que parlen de tu.
I pel quart, l’edició imitada folrada en vellut.
I el cinquè ens creuarem per l’Eixample i demanarem taula en un bar de menús.
Trauré pit, ensenyant la corbata i llavors, bonica, dependrà de tu.

I el cinquè ens creuarem per l’Eixample i demanarem taula en un bar de menús.
Trauré pit, ensenyant la corbata i llavors, bonica, dependrà de tu.
I llavors, tot dependrà de tu.